Fa una setmana tenia lloc la XIX gala dels Premis Ovidi que organitza cada any el Col·lectiu Ovidi Montllor per reconéixer anualment les millors produccions musicals en valencià. Una reunió i celebració més que necessària tenint en compte les circumstàncies dels últims mesos.
Tenir una figura que ens abrace i ens acompanye dins la ferocitat de la indústria musical, en general, i de la música feta en la nostra llengua, en particular, és hui dia una victòria. La feina del COM sempre ha sigut valenta, però molt més quan ens veiem immerses en crisis polítiques, de valors o quan vivim tragèdies com a comunitat i som més vulnerables que mai.
És en estos moments quan s’ha de valorar més que mai la tasca dels col·lectius que ens representen i defensen i que, a més de celebrar l’art i la cultura en la nostra llengua, continuen esforçant-se per donar-li el prestigi que es mereix.
La dedicació del COM per la comunitat musical valenciana s’ha fet palesa una vegada més després que la DANA ens passara per damunt. Exemple de suport i de solidaritat, des de casa i als carrers. No faltaren tampoc diumenge a l’escenari les protestes dels i les artistes, perquè, ja ho sabem, aquells dies terribles encara ens persegueixen i ens perseguiran, i el que necessitem són solucions i responsables, justícia i dignitat.
En una indústria sovint caòtica, on l’esforç i el talent no sempre troben el reconeixement que mereixen, és fonamental comptar amb estructures que ordenen, dignifiquen i valoren el treball de tantes persones que ens dediquem a la música. La contribució del COM és una prova que, amb el recolzament adequat, podem aconseguir que la nostra cultura, feta en la nostra llengua, tinga el lloc que li pertoca.
Que ningú oblide que la música és una necessitat, un reflex de qui som i una manera de viure que no podem ni volem abandonar.
Foto: XIX Gala dels Premis Ovidi, per Julio Cebolla.