La primavera va entrar ahir de puntelles a casa nostra, de forma imperceptible. Ha decidit arribar acompanyada d’un cel gris, vent i pluja. Havia fet un pacte amb l’hivern que també ha marxat de la mateixa manera. Hui el vent bufa fort i escampa la pluja com si l’univers volguera netejar el món i emportar-se …
Primavera entre els clivells: va com vull, com volem. Llegeix més »
Fa una setmana tenia lloc la XIX gala dels Premis Ovidi que organitza cada any el Col·lectiu Ovidi Montllor per reconéixer anualment les millors produccions musicals en valencià. Una reunió i celebració més que necessària tenint en compte les circumstàncies dels últims mesos. Tenir una figura que ens abrace i ens acompanye dins la ferocitat …
Música, justícia i dignitat: reflexions després dels XIX Premis Ovidi Llegeix més »
El camí de la creació de vegades es torna fosc i laberíntic, fins al punt en què pots arribar a perdre’t per complet i no recordar ni per on has vingut. Un poc així és com em sentia setmanes enrere, abans d’esta pausa en què he dedicat molt de temps a reflexionar, però també a …
El camí blau: perdre’s, fluir i redescobrir el plaer de crear Llegeix més »
Dintre del bucle existencialista que m’ha fet replantejar el meu projecte, el perquè i el com de moltes altres coses, he tingut temps per reflexionar i qüestionar-ne d’altres. Vivim en una societat capitalista que ens aboca al consum en general i en específic. Una societat que ens vol tallades pel mateix patró per a anul·lar-nos …
La música com a resistència: recuperar l’essència i dignificar el camí Llegeix més »
Crisi existencialista tocant a la porta. Amb dos cops de puny una catàstrofe ho assola tot i aclapara el 100% de la teua atenció redirigint per complet el teu focus. En moments així, d’inici tot s’atura, se’t talla la respiració i t’agafes fort a allò més essencial, la vida. Allò que fa 2 minuts era …
Crisi, pausa i llum: la intimitat com a forma de vida Llegeix més »
Era precís i havia d’arribar este moment. M’agrada massa escriure i el que vinc a compartir hui pense que és una bona raó per inaugurar este espai que vos convide a passejar amb mi. Comence fent-me una pregunta: quantes vegades haurem escoltat allò de “cantant en valencià no arribaràs a ningú”? Eixa i altres frases …
Cantar en valencià a 8000 Km de casa: una experiència a Guatemala Llegeix més »